Viacrucis

Pasqua 2003

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Viacrucis de les 5 estacions

Diferents cartells de cada estació sota la creu: Abandonats, enfonsats, indiferents, la teva creu, Pasqua


En el nom del Pare, i del Fill i de l'E, Sant

En la mort de Crist descobrim la prova definitiva de l'amor infinit del Pare cap al món. Per mitjà de la Passió del Fill de Déu hem aconseguit la salvació.
Meditar els misteris de la passió i mort de Jesús ha de ser un compromís sincer d'aconseguir una profunda i continuada conversió interior.

Avui el nostre viacrucis tindrà només 5 estacions. Seguirem el camí el camí de Jesús que és camí de dolor, dolor que avui encara segueixen molts homes i dones, potser també nosaltres mateixos.

El ritme que farem serà de proclamar la Paraula de Déu i fer silenci davant la paraula del Senyor. I després llegirem una petita reflexió. El viacrucis és per meditar.

Cant: El camí que féu Jesús

Preguem:
Déu i Pare nostre,
que la llum de la teva gràcia
il·lumini la nostra contemplació i oració
al recórrer les estacions
del camí de la creu del teu fill;
concedeix-nos fortalesa
per saber avançar sempre
darrera les petjades de Jesucrist.
Que viu i regna pels s. dels s.

Cant: Per vostra Passió..(tornada) i I


1ª estació: Jesús abandonat
us adorem sr. .......

Mc 14,43-51
Jesús és detingut
43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44 El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
-És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.
45 Tot seguit se li va acostar i li digué:
-Rabí!
I el besà.
46 Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.
48 Jesús els digué:
-Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.
50 Llavors tots l'abandonaren i fugiren.
51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

(seure)
(Silenci)

Reflexio:
Potser nosaltres hem experimentat l'abandonament. Ens hem sentit abandonats alguna vegada...Tota existència es fa dura, duríssima. Tants homes experimenten avui aquest abandonament. Veuen que els altres els deixen sols, els abandonen. No obstant, Déu està on Jesús es troba amb tota vida d'homes abandonats. ...
Què hi tenim a dir a això?

La història la solen escriure els qui triomfen. Per immortalitzar les seves gestes signen documents, redacten cròniques... Qui narrarà les derrotes dels vençuts? Estan destinats a ser oblidats. Però Déu escolta els planys dels caiguts. Valora els sofriments.

Hi ha un moment de abandonament en el devallament en la vida: la vellesa. La majoria de la gent gran gaudeixen de jubilacions petites i no disposen de cap altre ingrés que aquell que els permet pagar el llogater del seu modest estatge, els rebuts de la llum, de l'aigua, de la compra del pa i de la llet, i res més.

Les malalties de la gent gran són més freqüents i més greus. Molts en els diferents continents els manca una assistència sanitària eficaç i permanent. D'altres no tenen ningú que els estimi els dies finals de la seva vida.

(Silenci)

Pregària
Recorda't Sr. dels abandonats, ....dels que es desesperen......a sudamèrica, India, Africa, en els gratcels de Nordamèrica, i a pocs metres de nosaltres en els cinto¡urons de les grans ciutats envoltats d misèria....això és la corona d'espines, la burla i l'abandonament que experimentà Jesús.

Cant: II, III, IV

2ª estació: Jesús enfonsat pel pes de la creu
us adorem.........

Jn 19,17-21
Crucifixió de Jesús
Prengueren, doncs, Jesús, 17 i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat "Lloc de la Calavera", que en hebreu es diu Gòlgota. 18 Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19 Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: "Jesús de Natzaret, el rei dels jueus." 20 Molts dels jueus el van llegir, perquè l'indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21 Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
-No hi escriguis: "El rei dels jueus." Posa-hi: "Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus."

(Seure. Silenci)

Reflexió:
Mirem-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn. Tantes vegades ens sentim enfonsats pel pes del que portem entre mans, cansats de la vida, de la rutina de sempre. Tantes persones que porten aquesta creu perquè es senten trencades, destruïdes, insatisfetes amb la seva sort. Problemes per tot arreu, desesperació..... Què s'hi pot fer?

"Ploreu per vosaltres i pels vostres fills, diu Jesús a les dones que el seguien i el planyien.

A vegades col.laborem en la campanya contra la fam, un ideal a la mida dels qui saben que existeix un futur i confien en ell.
No és tan sols l'ajuda d'un dia, que no soluciona gran cosa.
En un termini relativament llarg podrem veure la nostra collita de cultura, de salut, de fraternitat.
El futur del món, depèn de cadascú de nosaltres ?
Els nens que avui salvem de la fam i del subdesenvolupament, demà seran els homes que conduiran els seus pobles.
Seran els cridats a canviar unes estructures injustes.

Les víctimes de les guerres cauen una, dues i tres vegades.
Amb la guerra sembla que no es pot assolir una transformació de les condicions socials i polítiques, per una altra via que no sigui la de la violència. Es creu exhaurit el diàleg i la viabilitat de qualsevol canvi que porti a la pau.

La guerra és un camí desesperat i desesperançat. Es cau en una palesa contradicció, quan es vol construir una societat reconciliada sense incorporar-hi el seu adversari, al qual elimina cruelment. Les víctimes de les guerres cauen una, dues i tres vegades.

(Silenci)

Pregària:
Preguem per tots els enfosats del camí de la vida.
Pels que busquen la mort com a sortida...
Pels qui tenen fam només de tenir i tenir més i més coses.
Pels qui sempre volen destacar per sobre dels altres, ser els millors.
Pels qui es creuen superiors als altres,
Pels qui només els preocupa aparentar i viure de façana davant els demés.


Cant: V, VI i VII


3ª estació: Jesús mirat amb indiferència
us adorem......

Lc 23, 33-37
En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús deia:
-Pare, perdona'ls, que no saben el que fan.
Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus.
35 El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se'n reien dient:
-Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!
36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien:
-Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!

(Seure . Silenci)

Reflexió:
Vet aquí els indiferents: aquells que no necessiten ningú, aquells que ja en tenen prou amb la seva vida. Mai en ells hi ha un gest cap als altres. Ho jutgen tot i jutgen a tots, però ells no fan res per canviar o solucionar coses. Estan sempre a la defensiva. Els altres no importen. On estem nosaltres?

En la Via Dolorosa de Jerusalem, Jesús troba la seva Mare i l'abraça. Trobar-se i ésser acollit: això és el que espera l'emigrant dels cristians.
D'emigrants en trobem en els barris baixos de les grans ciutats i en els llocs de prostitució.
També aquí a la nostra zona. Els trobem fent feines que no volem fer; a les mines de carbó, o col·locant asfalt a les carreteres i autopistes. A voltes, a casa d'uns benestants ens obre la porta una noia filipina o colombiana que, amb un sou ínfim, treballa 17 hores al dia i serveix per a tot. És una emigrant.

Trobar i acollir els emigrants vol dir crear llaços d'acolliment on ells descobreixin comprensió, escalf i esperança de viure.

(Silenci)

Pregària:
Sr. perdona el nostre absentisme, quan diem: que ho facin els altres.
Perdona les nostres excuses
Perdona quan diem: jo ja tinc feina a casa
Perdona per quan ens fem els interessants.
Perdona les nostres injustícies, les nostres retirades.
Perdona Senyor per quan no tenim clar que nosaltres som les teves mans envers els nostres germans


Cant: VIII, IX i X


4ª estació: Jo també porto una creu amagada
us adorem....

Mt 16, 21-26
Jesús anuncia la seva mort i resurrecció
21 Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
22 Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient:
-Déu te'n guard, Senyor! A tu això no et passarà.
23 Però Jesús es girà i digué a Pere:
-Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.
24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
-Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi. 25 Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà. 26 Què en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què no donaria l'home a canvi de la seva vida?


(Seure. Silenci)

Reflexió:
El conte de la FAM DE PA

En un país llunyà vivia un camperol molt avar. Un dia va tenir una idea: em faré un espantaocells, d'aquesta manera allunyaré els animals del meu hort. Un cop acabat l'espantaocells el va vestir amb roba vella i lletja i d'un cop sec el va clavar a terra.

I allà va romandre l'espantaocells bellugant?se a mercè del vent. Una tarda, un pardal va volar sobre l'hort buscant on poder trobar blat. Va dir a l'espantaocells: "Deixa'm agafar blat per als meus fills."

Després de dubtar una mica, l'espantaocells li va contestar: "Pots agafar les meves dents que són granets de blat". El pardal s'hi va agafar i, de tan content, li va fer un petó al front de carabassa.

De bon matí va entrar un conill a l'hort. "Tinc fam, -va dir- Vull una pastanaga".

Li sabia tant de greu de veure el conill famolenc que li va oferir el seu nas de pastanaga. Quan el conill va ser fora, l'espantaocells volia cantar d'alegria però no tenia boca, ni nas per a olorar el perfum de les flors silvestres. Malgrat tot, estava content.

A poc a poc va donar tot el que tenia. A un gall li va donar els ulls que eren grans de blat de moro; a un rodamón, la seva roba. Per últim va arribar un nen que buscava menjar per a la seva mare: "Pobre! ?va dir l'espantaocells?. Et dono el meu cap que és una magnífica carabassa".

Finalment l'espantaocells es va quedar només amb els dos pals en forma de creu que li havia posat el camperol. Ho havia donat tot.
(Silenci)

Pregària de sant Francesc
Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau!

On hi hagi odi, que jo hi porti amor.
On hi hagi ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi hagi discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi hagi dubte, que jo hi porti la fe.
On hi hagi error, que jo hi porti la veritat.
On hi hagi desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi hagi tristesa, que jo hi porti la joia.
On hi hagi tenebra, que jo hi porti la llum.

0 mestre,
feu que no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprés, com comprendre;
ser estimat, com estimar.

Perquè és: donant que es rep,
perdonant que s'és perdonat,
morint que es ressuscita a la vida eterna.

silenci
Cant: XI, XII, XIII i XIV

5ena. Estació: darrera la creu, hi ha resurrecció
us adorem....
Mc 16,1-8
El sepulcre buit
(Mt 28,1-8; Lc 24,1-12)
1 Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. 2 El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. 3 Es deien entre elles:
-¿Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?
4 Llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. 5 Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s'esglaiaren. 6 Ell els diu:
-No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. 7 Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: "Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir."
8 Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d'esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por.

Reflexió:
La creu no és el final. El camí de la creu no porta al buit. Només és pas per a la vida.

Cant: Victòria tu regnaràs

En el temps de quaresma la nostra creu i la creu dels altres està cridada a ser resurrecció. En aquest viacrucis els hem recorregut. Ara, anem-nos-en en pau.