Celebració reconciliació

Pasqua 99

El Fill retrobat

Al mig de l'assemblea hi ha el quadre de Rembrandt

 

 

Esquema:

Venim aquí

Silenci

(Fer contemplar quadre)

silenci

explicar Rembrandt

silenci

llegir text Lc 15

silenci

Els tres personatges: Pare, fill petit, gran i Pare

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Diumenge a la missa de 12,

5è diumenge de quaresma

Reconciliació 99

Venim aquí:

Venim aquí per demanar perdó, per reconèixer-nos pecadors.

Diguem-ho d'una altra manera: venim per reconèixer que necesitem sempre l'amor de Déu, la seva misericòrdia, la seva fidelitat, la seva atenció, que no ens deixi mai....

També ho podem dir dient: venim aquí com a comunitat a trobar-nos junts amb Déu, amb tot el seu amor de Pare que ens podem imaginar. Venim a buscar l'amistat de Déu -més que parlar de pecats que expressa tristesa això, venim a buscar l'amor i l'amistat de Déu, que això sí que expressa alegria.

A l'AT es repeteix una i altra vegada sense cansar-se'n que Déu és fidel, constant, malgrat el seu poble li sigui infidel, el rebutgi, el renegui. Déu és aquell que no abaixa mai els braços, sempre oberts tot esperant que el seu poble torni a la llibertat i deixi tot allò que l'esclavitza..... ( recordem el camí d'Abraham, l'esclavatge a Egipte, el pas Mar Roig, el Desert, l'exili a Babilònia....

Disposem el nostre cor a la crida de Déu, a rebre el seu missatge de misericòrdia i d'alegria

En el nom del pare, del Fill i de l'E.S.

CANT:

(El quadre de Rembrandt en un lloc visible perquè tothom el vegi.)

La pintura de Rembrandt parla de la paràbola del Fill pròdig Pare mig ajupit amb el fill agenollat. Mans amb actitud de beneir sobre les espatlles:ressonant "Pare, he pecat contra el celll i contra tu..." Fill: mogut a fer un gir de 180º, el cap pelat, s'hi quedaria tota la vida Mirem els vestits, Casa rica, signe de dignitat, autoritat. Els tres personatges importants: són els que estan il.luminats: Pare, fill agenollat, fill dret Repartir l'herència, també igual que ara, es pot fer en vida. El terme "ho va ajuntar tot"? també pot significar "convertir-ho tot en efectiu" Cuidar porcs: treball despectiu, degradant i més baix que pot caure una persona. El Pare restitueix símbols de la categoria al fill: "l'anell al dit" signe d'autoritat (bisbes), i "El calçat dels peus", signe de "Ser home lliure"(els esclaus no solien portar calçat)

(silenci)

CANT:

La Paràbola ens presenta un Pare amorós que és capaç d'estimar i perdonar fins i tot la ingratitud i la infidelitat dels seus fills. Quants vegades nosaltres impedim que molts s'acostin novament a l'amor de Déu. Agafem l'actitud del fill gran que no permet que el Pare renovi el seu amor pel seu fill petit pel que havia fet. Quantes vegades ens creiem els únics que som bons. En canvi, el fill petit confia en el seu Pare que no l'abandonarà mai. Com podem aprendre aquesta lliçó? També ens podem identificar amb el Pare: braços oberts esperant el Fill, i ELL no els abaixa mai, NOSALTRES sí.

Ens hi podem sentir identificats d'alguna manera o altre: -Hem de deixar lliures qui tenim al costat nostre -dolorós camins que pren -dolorós camins que no pren -a tots se'ls estima per igual, tots però són diferents.

Llegir text Lc 15, 11-32

(silenci)

Fill petit

"Quan s'ho havia malgastat tot, reflexionà i digué: quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré. Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers"

- L'abandonament familiar del fill és un acte que suposa rebutjar la llar en el que nasqué i fou alimentat. És un tallar bruscament amb la manera de viure, de pensar i d'actuar amb el que se li havia transmès.

- Només quan tingui el coratge de profunditzar en el que significa deixar la llar, podré entendre de veritat el que és tornar a ella.

- Estic admirat de com vaig agafant els regals que Déu m'ha donat -la meva salut, els meus dons intel.lectuals i emocionals- i segueixo utilitzant-los per impressionar a la gent, per reafirmar-me, i per competir pel premi, en comptes d'utilitzar-los per a glòria de Déu. Els dons naturals que he rebut em serveixen per repartir o més aviat per presumir?

- la meva fe és tot un camí que potser encara no he sabut agrair prou. Potser no he valorat prou què és tenir fe. Potser he viscut anyorant altres coses sense valor Potser he viscut ignorant aquest gran regal, que no està basat en cap mèrit meu. Reconec que Déu m'estima per sobre de tot el que jo pugui fer? Tinc el coratge de tornar?

- El món diu: t'estimo si ets guapo, intel.ligent i gaudeixes de bona salut. T'estimo si tens una bona educació, un bon treball i uns bons contactes. T'estimo si produeixes molt, si vens molt i compres molt. L'amor del món és i serà sempre condicional. És aquest el meu criteri per estimar a algunes persones?

- El fill petit es va fer conscient del perdut que estava quan ningú al seu voltant li demostrava cap tipus d'interès. Li havien fet cas en la mesura que el podien utilitzar pels seus propis interessos. Però quan es va quedar sense diners per gastar i malgastar ni regals per regalar, va deixar d'existir per a ells. Coneixes l'experiència de deixar de ser important per algú? He deixat d'estimar a qui ja no té res per agradar-me?

- La confiança en l'estimació del seu pare li dóna força per reclamar la seva condició de fill, encara que aquesta reclamació no es basa en cap mèrit propi. Confio en l'amor incondicional del meu Pare-Mare?

- Judes va trair Jesús. Pere el va negar. Els dos eren fills perduts. Judes no va ser capaç de resistir el fet que seguia essent fill de Déu, i es va penjar. Pere, tornà plorant. Judes va elegir la mort. Pere va elegir la vida. Què faig quan em veig perdut-perduda?

 

Pare

"Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. I digué als seus criats: De pressa, porteu la roba millor i vestiu-lo, i poseu-li un anell a la mà i calçat als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; mengem i celebrem-ho"

La paràbola del fill pròdig expressa l'estimació sense fronteres de Déu, molt més fortament que qualsevol altra història de l'evangeli.

- Com a Pare, vol que els seus fills siguin lliures, lliures per estimar. Aquesta llibertat inclueix la possibilitat que es marxi de casa, que vagin a un país llunyà i que allà ho perdin tot. El cor del Pare coneix tot el dolor que comportarà aquesta elecció, però la seva estimació no li deixa imperdir-los-el.

- Com a Pare, l'única autoritat que reclama per a ell és l'autoritat de la compassió. Aquesta autoritat li ve de permetre que els pecats dels seus fills penetri en el seu cor. No hi ha luxúria, cobdícia, ira, ressentiment, gelosia o venjança en els seus fills perduts que no li hagi causat un dolor immens.

- Un Pare ple de misericòrdia, sempre esperant, sense deixar que els seus braços caiguin. Esperant que els seus fills tornin per poder parlar-los amb paraules d'amor i per deixar que els seus braços cansats descansin en les seves espatlles.

- La paràbola del fill pròdig és la història que parla de l'amor que ja existia abans de qualsevol rebutjament i que estarà present després que s'hagin produit tots els rebutjaments. És l'amor primer i per sempre d'un Déu que és Pare i Mare. Tota la vida i predicació de Jesús va estar dirigit a un únic fi: revelar l'inagotable i il.limitat amor matern i patern del seu Déu i ensenyar el camí per deixar que aquest amor dirigexi la nostra vida diària. És l'amor que sempre dóna la benvinguda a casa i que sempre vol celebrar-lo.

 

FILL GRAN

"El fill gran es va indignar i no volia entrar. I va respondre al seu pare: tants anys fa que us serveixo, sense haver desobeït mai cap dels vostres manaments, i mai no m'heu donat ni un cabrit per fer festa amb els meus amics, i en canvi, iquan ha vingut aquest fill vostre heu matat el vedell gras".

La condició de perdut del fill gran, tanmateix, és molt més difícil d'identificar. Al capdavall, tot el que feia era bo. Era obedient, complidor, fidel a la llei, bon treballador. La gent el respectava, l'admirava, el lloava, i segurament el tenien per un model de fill. De portes enfora, el fill gran no tenia tara. Per quan es veu confrontat amb la joia del pare per la tornada del germà petit, una força obscura fa erupció en ell i apareix a la superfície. De cop, es ben visible que es tracta d'una persona ressentida, orgullosa, dura, egoista. Notes que eren profundament amagades. Hi ha tants de ressentiments entre els "justos" i els " rectes"! Hi ha tants judicis, condemnes, prejudicis entre els "sants"! Hi ha tanta ira glaçada entre la gent que només es preocupen d'evitar pecats! " El germà gran s'indignà i no volia entrar". Joia i ressentiment no poden anar junts. La música i la dansa, en lloc d'invitar a la joia, esdevenen causa d'una retirada més gran encara. Aquesta experiència de no ser capaç d'entrar en la joia, és l'experiència d'un cor ressentit. El fill gran no podia entrar a casa i compartir la joia del seu pare. La seva queixa interior el paralitzava i feia que la foscor l'envolcallés. Tornar a casa des d'una escapada disbauxada és més fàcil que tornar a casa des d'una ira freda que ha fet arrels des del fons del meu ésser. Potser quan faig tot el que puc per cumplir bé una feina, em trobo preguntant-me per què els altres no es donen tant com jo. Precisament quan em crec capaç de superar les temptacions, potser em noto envejos/a d'aquells que s'hi deixen caure tranquil.lament. Marxa lluny, més lluny encara que el fill petit. No pot acceptar, comprendre, alegrar-se, donar la benvinguda.... Pot tornar a casa el fill gran que hi ha en mi? Puc jo ser trobat/da, com fou trobat el fill petit? Com puc retornar, quan estic perdut/da en ressentiments, quan estic agafat/da per la gelosia, quan estic empressonat en una obediència i en uns deures viscuts com un esclavatge?. Es cosa clara que jo no puc per mi mateix/a. Només puc ser guarit/da des del Pare.

 

EL PARE (altra cop, tornem-hi)

"Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat".

El pare no desitja tenir altre cop a casa només el fill petit, sinó també el fill gran. El fill gran, pel seu cantó, necessita ser trobat i retornat a la casa de la joia. No és aquesta una paràbola que distingeixi els dos germans entre el bo i el dolent. L'únic bo és el pare. S'estima tots dos fills. Corre a rebre'ls tots dos. L'amor del Pare no s'imposa per força a aquell que estima. Tot i que desitja guarir-nos de les nostres foscors interiors, nosaltres ens mantenim lliures de fer la nostra opció pròpia. El perdó de Déu hi és. L'amor de Déu no depèn del nostre penediment. Tant si sóc fill petit com si sóc fill gran, l'únic desig de Déu és tornar-me a casa. Sóc capaç de plantejar-me de tornar quan ho necessito?

(Silenci)

Perdó:

per nosaltres.... .

..que no diem i no fem. ...Que veiem la palla del veí i no la biga nostre. ...Que apartem el mosquit i ens empassem el camell. ...Que som sal insípida i llum que s'amaga. ...Queestimem l'amic i odiem l'enemic ...que no perdonem les ofenses. ...Que creiem possible servir Déu i l'egoisme ...que no ens atrevim a caminar pels camions estrets ....Que ens acontentem amb dir: senyor, senyor. ...Que no estimem amb obres i de veritat ...que volem seguir-te, però sense prendre la creu ni negar-nos a nosaltres mateixos.

Demanem perdó per tot el que tenim de fill petit

Demanem perdó per tot el que tneim de fill gran

CANT:

Parenostre

Què tinc de Pare

Gest: col.lectiu: el fet de venir

personal: el fet d' agafar una estampeta mentre fem el gest,

CANT:

Donar-nos la pau, gest de reconciliació dels uns amb els altres

CANT:

Reconciliació

Invoquem Déu, el nostre Pare, que espera els seus fills allunyats i quan tornen els acull als braços de la seva misericòrdia, ressonant les paraules del fill: pare, he pecat contra el cel i contra tu..." No us hem reconegut com a pare misericordiós, ens hem allunyat de casa vostra, però confiant en el vostre amor retornem cap a Vós. No hem administrat amb responsabilitat la nostra herència: la nostra existència, la llibertat que tenim i ens heu donat però tornem cap a vós confiant en el vostre amor. No hem escoltat la vostra Paraula de reconciliació, no hem sabut alegrar-nos i fer festa pel perdó que concediu als nostres germans, però confiant en el vostre amor retornem a vós.

CANT:

absolució

Disposem el nostre cor a rebre la misericòrdia de Déu Pare sant i misericordiós: vós crideu sempre els vostres fills amb la força i la dolcesa de l'amor. Amorosiu la duresa del nostre orgull i creeu en nosaltres un cor nou, capaç d'acollir el do de la vida del vostre fill. Ell que amb vos viu i regne..... I que Déu Pare misericordiós us retorni la seva gràcia i perdó, i ell que sempre està amb els abraços oberts, se n'alegra i fa festa. I per això us retorna la dignitat de Fills en el nom del pare, del Fill i de l'E.S.

CANT:

 

 

Celeb. Reconciliació pasqua missa 12 5è diumenge de quaresma

(Introducció lectura Ezequiel)

"Jo mateix obriré els vostres sepulcres" En la primera lectura que anem a llegir, el profeta Ezequiel parla d'un Déu que obre els sepúlcres dels homes i dels pobles. Donant-los vida.No envia un àngel a obrir-los, serà Déu mateix qui es presentarà. El poble de Déu havia caigut en la tomba babilònica, a l'exili. L'exili era una mort per aquest poble. Però Déu anuncia l'alliberament. Tantes morts i tants sepulcres. Però aquí rau l'esperança: la vida. La lectura es refereix a un poble que sofria un terrible exili. Estava enfonsat en el sepulcre de l'esclavitud i l'opressió, sepulcre de la ruina, de la tristesa i anyorança, humiliació i desesperança, del dubte i del dolor.Però unes paraules "jo mateix t'obriré els vostres sepulcres, poble meu" unes paraules que són eficaces, arriben en el cor del poble i el fan ressuscitar.

(Introducció Evangeli)

Llegirem ara la narració de la resurrecció de Llàtzer. Llàtzer personalitza totes les malalties i totes les nostres morts, com a la primera lectura el poble exiliat. Però Llatzer té un amic. Un amic que és capaç de compartir penes i llàgrimes. Aquest amic però té les claus per treure'l del sepulcre. Ell li pot donar la llibertat i les ganes de viure. Jesús converteix en realitat la metàfora d'Ezequiel. Crist va passar per la vida obrint sepulcres i ressuscitant morts, sepulcres i morts de tota classe. Déu està per sobre nostres limitacions i de nosaltres i amb la seva presència i acció ens ajuda a superar-nos.

 

Reflexió

El text que hem llegit és emocionant. Per una part, es manifesta Jesús l'amic, l'humà, el que plora. Per l'altra, el Jesús que consola, el que allibera, el que treu del sepulcre. El que anuncia la victòria sobre la mort, el que es manifesta com a Messies i Fill de Déu.

Jesús, el seu esperit, ens obra expectatives noves davant tot allò que és nou, allò difícil (situació social i econòmica), relacional (política, parella, família, associacionisme), religiós (Déu o déus, comunitat o individualitat, pecat, llibertat).... ens obre unes expectatives noves. Jesús pot transformar amb la seva presència la nostra vida. Per la seva presència podem tornar a la vida.

Obriré els vostres sepulcres" El profeta està parlant de manera metafòrica. Pero anuncia la victòria sobre la mort. El Déu que ens va treure del no-res ara ens pot treure de la tomba. Es la força del seu amor, del seu Esperit, que tot ho crea i recrea.

Nostres sepulcres

No hem de pensar només en la mort biològica. Hi ha altres maneres de morir abans d'aquesta. Cadascú podem conèixer el nostre sepulcre o la part de sepulcre que ens estem preparant. I es poden donar graus de mort.

Sepulcre egoisme: L'ego és el principal sepulcre. Culte al jo, egolatria, narcisisme, individualisme. Incapacitat per la relació oberta i generosa. Cor solitari. En definitiva, el sepulcre del no-amor.

El sepulcre de la rutina: ens acostumem a allò de sempre. Ser conservadors és molt més comode. Acostumar-nos és signe de vell. Comencem a perdre la força, capacitat de renovació, de conquesta. És l'esclerosis, acabes per perdre la il.lusió i esperança. És la mort. Fa molt mal a la persona, a la parella, a l'amistat, a l'acostumar-se, no preparar la sorpresa, no incitar a un camí nou. En el fons és la mort de l'esperança. El que no espera res, aquest està mort.

El sepulcre de la por: Ja no te'n fies de ningú. T'han enganyat massa vegades. Has perdut la confiança a tot i a tothom. Comences a ser pessimista i a veure sempre els aspectes negatius de totes les coses. Tens por a canviar, a iniciar una nova relació, un nou projecte. Et sembla que ja ho has provat tot.

El sepulcre de la tristesa: La tristesa embolcalla tota la persona. La pesona trista és una ombra. Una persona trista mai es podrà meravellar de la natura, de la bellesa, de l'amor. La vida no serà mai un plaer, ans el contrari, serà una càrrega, una llosa insuportable. És la mort.

Tants sepulcres: Podríem referir-nos als sepulcres del vicis, de les esclavituds íntimes, del consumisme, de la ignorància. De l'atur, de la presó, de tantes altres manques de llibertat. Podríem referir-nos també a les grans lloses que guarden la vergonyosa misèria que alguns pateixen provocada per la injusticia i la insolidaritat.

Marta també s'estava morint, de pena i de dubtes. Molta foscor s'apoderava de la seva ànima. Igual que molts dels primers deixebles després de la mort de Jesús: tristos, decebuts, acobardits i desemperats. Jesús vol curar primer a Marta i també a Maria. La seva presència les aixeca del seu enfonsament. Marta sortí a rebre'l. Maria "s'aixecà tot seguit i anar a trobar-lo". Buscaven llum i consol. La fe no havia desaparegut del tot en elles. Jesús plora davant la mort, la desgràcia. La millor manera de consolar al qui plora és plorar amb ella.

Jesús anuncia a Marta la gran promesa: "el teu germà ressuscitarà", proclama el nucli evangèlic: "Jo sóc la ressusrecció i la vida; el qui cregui en mi, encara que mori, viurà".

I la pregunta decissiva és aquesta: "¿Creus això? La fe no és una manera de poder aribar a conèixer coses que escapen a la nostra raó. L'Ev=P. De D.= interpel.la la nostra fe, que ens compromet.

I la pregunta és aquesta: ¿Déu s'oblida de tants homes i dones, pobles sotmesos a les lleis injustes que no els permeten sobreviure? Que viuen en els sepulcres de la fam,, malaltia, subdesenvolpulment, ignorància, dependència, de la deute externa. Déu no s'oblida dels que sofreixen, infon el seu "Esperit" perquè els hi arribi la seva misericòrdia i es comprometin en la solidaritat. Avui tots els camins que es fan amb el deute extern, tots els moviments solidaris a favor dels més pobres....és una prova que Déu no s'oblida del seu poble.

La resurrecció de llatzer anuncia l'esperança de totes les resurreccions. Jesús venç tota mort, només cal creure en Ell. Queden encara moltes morts, moltes paràlisis, moltes lligams. Jesús continua dient: "deslligueu-lo i deixeu-lo caminar". Tenim el comprom´ñis de treure venes i lligadures als qui sofreixen alguna dependència o esclavitud.

Ara ens reconeixerem pecadors davant Déu i els nostres germans. Ho farem dipositant els nostres pecats, el nostre reconeixement. Ho farem simbòlicament per mitjà dels papers que tenim a les mans, i alhora expressarem el nostre desig de conversió. Per això, tots aquell qui vulgueu penedir-vos i rebre la misericòrdia de Déu dipositeu els vostres papers en......... i mentretant cantarem PIETAT OH DEU

Ara les cremarem (per la seva part els nens havien fet també la seva celebració i escrit en un paper allò que calia canviar ) com a signe de la nostra purificació i el seu fum signe de la benedicció i misericòrdia de Déu.

absolució

Demanem que ens alliberi dels nostres pecats. Que ens alliberi de la por i la tristesa dels dubtes i cegueses de l'opressió i la injustícia dels lligams i egoisme de la comoditat i la rutina del cansament i desencant de la indiferència i duresa de cor Allibera'ns, senyor, de les nostres càrregues, trenca totes els nostres lligams i fes-nos viure en l'amor i llibertat d'Esperit. (Sant Pau: parla del missatge pasqual. No parla només dela resurrecció futura, sinó d'una resurrecció continuada, una vivificació "per la justicia"