Celebració reconciliació

Pasqua 2004

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Celebració del Perdó Pasqua

Diumenge dia 28, a les 12
Dimarts dia 6, a les 8 del vespre
Introducció:
Celebració Perdó a les 12 del diumenge
Pasqua2004


Benvinguts. Avui, en aquest diumenge us proposem posar-nos davant Déu amb actitud de reconèixer el nostre pecat.
Durant la quaresma hem anat fent camí, un camí quaresmal que ens convida a no perdre la confiança en Déu i a retornar quan en marxem: temptacions, transfiguració, fruit de la figuera, fill pròdig, avui llegirem la dona adúltera on Jesús ens fa experimentar, també a nosaltres, i ens fa viure el perdó.

Són textos suggerents per a la nostra vida, rics en continguts...textos que van adreçats també a nosaltres.

Preparem-nos, i disposem-nos a celebrar doncs el perdó de Déu,
cantant:

(un lector)
L’actitud de Jesús davant la dona que condemnaven a morir apedregada i la seva resposta a la pregunta "i tu, què hi dius?" fan donar un gir insospitat en les actítuds del qui "sabien què calia fer". La mirada de Jesús a la dona fa que s'aixequi, salvada pel seu amor i la seva misericòrdia. Jesús veu en ella una filla de Déu. Nosaltres ens posem la careta de "jutges" í de "saber qué cal fer" davant moltes persones í círcumstáncies dels altres i no ens aturem a pensar i a actuar moguts per la miseriárdia que Déu té per a tota persona.

-Llegim el text de la dona adúltera


-(un lector)
Aquella pobra dona, que uns homes arrosseguen i maltractaven, disposats a matar-la en nom de Déu i de la Llei, perquè l’havien sorpresa en adulteri, es veia perduda. No podia fer res, potser resignada davant el pes de la llei, potser però també, del seu cor deuria sortir un crit d’injustícia, perquè ella no era l’única culpable. On era l’home? la justícia és així!

Sort que en el camí troba un HOME, quin home!
autèntic
sense prejudicis
amb la lògica de Déu( no amb la lògica dels homes)
un home que sap posar a cadascú en la seva pròpia realitat ("aquell de vosaltres que no tingui cap pecat.....")
Un home tan diferent dels altres!(dels que volen apedregar!) : tanta comprensió i amor que surt dels seus ulls, i dels llavis no en surt cap condemna sinó paraules de perdó que conviden a millorar-se.
la dona adúltera i els fariseus es troben UN HOME que demana només una cosa: L’ESFORÇ per no tornar a caure, i, si caus, malgrat tot, et demana que et tornis a aixecar sense desanimar-te.

Quina sort que va tenir la dona adúltera!
-(un altre lector)
Jesús, es posa a dibuixar a terra.
Mireu com en són de transformadors els dibuixos de Jesús.

Els dibuixos de Jesús a terra
han tingut un efecte sorprenent:
el cercle moralista i acusador s’ha trencat
i han donat llibertat.

Els dibuixos de Jesús a terra
han estat un efecte de mirall,
que no enganya,
posant al descobert la "hipocresia" que vivim
quan ens creiem diferents.

Els dibuixos de Jesús a terra
han tornat una dignitat perduda:
després, aixecant-se, serenament,
ha mirat els ulls de tots
i ha dit: "Vés, i viu",
com si digués: no tornis al passat, sigues una persona nova.

-Fixem-nos com aquesta dona és utilitzada. l’Evangeli no posa nom. El que interessa són dos personatges: Jesús i cada un dels acusadors. Aquests els interessa Jesús, no la dona. I es troben amb un jutge que no condemna sinó que salva. I fixem-nos que tampoc condemna aquells que volien apedregar.

Fixem-nos com Jesús, davant la situació presentada, obliga als fariseus situar-se en el pla de les obres, no de les teories, ja que està en joc la vida d’una persona.
Uns volen matar, Jesús dóna la vida=obre la possibilitat a una vida diferent (sense recordar el passat, construint, refent...)

Tornem a llegir el text amb una mirada nova, noves actituds hi descobrirem, nous personatges, noves vides refetes......


-tonar llegir el text de l’evangeli


-Mirem quines actituds se’n desprenen d’aquesta escena de l’evangeli, tot mirant les nostres de cada dia: (al llegir-les situar-les en el text)

-tolerància: perquè es mira els meus defectes, no el de l’altre
-debilitat: ens hem de sentir dèbils(febles) per acceptar que els altres els passa o pot passar igual que a nosaltres.
-No hi ha bons i dolents, hi ha accions bones i dolentes (no persones bones i dolentes, el bé i el mal defineixen accions, no persones)
-Ningú té l’exclusiva del bé, N’hi ha per a tots.
-Per dialogar hem de reconèixer la nostra pròpia culpa
-Hipocresia e la nostra vida: és fàcil demanar a l’altre el que un no és capaç de portar
-violència: ens pensem solucionar els problemes matant a l’adversari
-jutjar des de la llei: que fàcil és fer de jutge des de la llei (des dels criteris segurs)
-.........


Volien apedregar, llançar pedres assassines contra la dona. Mirem quines són les pedres que llancem nosaltres:
-ciutadans........ i immigrants(papers i sense papers)
-cristians que cumpleixen...... i els que no (els qui fan el que diu el Papa i els que no)
-Hi ha persones bones...... i dolentes
-Persones importants i famoses.... i altres que res de res
-hi ha les nostres famílies..... i les famílies desestructurades
-Hi ha els "benefactors"(els qui protegeixen, fan caritat)... i els paràsits(els que sempre haurem d’ajudar)
-Hi ha el 1er. Món..... i el 3er i 4rt
-Persons íntegres sense cap vici......i homes enganxats a tot
-Nens de família bé....i nens marginats
-Quan la Llei és la raó....i no es mira la persona del davant
-la justícia és la llei del talió....i es crea venjança i odi
-............

Davant de tot això...Jesús ens convida a no condemnar, sinó acullir.

Pensem-hi i veiem en què hem de millorar i ens sentim convidats a viure.

(silenci)


(Pregàries)

Preguem:
-Jesús diu a la dona : « tampoc jo et condemno"

Perquè l’església sigui als ulls del món signe d’esperança, acullint a tothom, animant i consolant.


-Diuen a Jesús: "La Llei de Moisès ens mana d’apedregar a l’adúltera".

Perquè la nostra societat, injusta i hipòcrita, que busca allò que escandaltza i fomenta allò que després condemna, asssumeixi la seva culpa i en procuri el remei.



-Diuen a Jesús: "Mestre, aquesta dona ha estat sorprès en el moment de cometre adulteri".

Perquè denunciem tota mena d’injustícia o hipocresia contra tota persona que se senti rebutjada, maltractada, amenaçada, marginada, discriminada, i que defensem la dignitat de tots.



-Jesús diu: "Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres".

Perquè no ens creiem millors que altres, ni ens convertim en jutges dels altres, sinó que aprenguem de Jesús a ser comprensius amb tots i saber perdonar per donar vida.

Disposem-nos a reconèixer amb un gest el nostre pecat, els nostres pecats, les nostres pedres, .....I ho farem amb un gest: agafarem cada u una màscara (com les que hem anat treballant durant la quaresma) i l’enganxarem al mural perquè volem dir això: el nostre pecat, els nostres pecats, ofeguen la llum(la vida, la perosna).....
Ens aixequem i cadascú fa el gest

cant:

Parenostre
absolució

Absolució (disposem-nos a rebre el perdó i la gràcia de Déu)
Senyor, tu que coneixes la pregària vertadera
perdona els pecats als qui se'ls reconeixen.
En la teva bondat, dona'ns el perdó i la pau.
Que Déu, pare misericordiós,
que per la mort i la resurrecció del seu Fill
ha reconciliat el món amb Ell mateix
i ha enviat l'Esperit Sant per a perdonar els pecats,
us concedeixi el perdó i la pau
pel ministeri de l'Església
I quedeu absolts dels vostres pecats en el nom del.......

 

 

Dimarts, 6 d'abril 2004. Celebració del Perdó:

CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DEL PERDÓ

" TREIEM-NOS CADA UNA DE LES NOSTRES MÀSCARES"

text: canviar jo perquè canviï el món
El sufí Bayazid diu sobre ell mateix: "De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia a dir a Déu: "Senyor, dóna’m forces per canviar el món"
A mesura que vaig fer-me adult i em vaig adonar que m’havia passat mitja vida sense haver aconseguit de canviar una sola ànima, vaig transformar la meva pregària i vaig començar a dir:
" Senyor, dóna’m la gràcia de transformar tots els qui entren en contacte amb mi. Encara que sigui només la meva família i els meus amics. Amb això ja em sentiré content".
Ara que sóc vell i tinc els dies comptats, la meva única pregària és la següent: "Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix". Sjo hagués pregat així des del principi, no hauria malgastat la meva vida"
(Anthony de Mello, el cant de l’ocell)
(petit silenci)

BENVINGUDA
Germans- germanes: Al llarg d'aquesta Quaresma, el Senyor ens està regalant, des del seu afecte, un temps ideal per a la trobada amb Ell, amb els altres, i amb nosaltres mateixos. És la gran oportunitat per a viure la conversió, la reconciliació amb Déu i amb els germans. Durant aquestes setmanes, Déu ens va parlant al cor; i ho fa des de la seva Paraula proclamada en les nostres celebracions, però també des dels esdeveniments i la vida de cada dia. Són crides a fiar-nos d'Ell, a deixar-nos transformar el cor, a canviar d'actituds... La seva llum, enmig de les nostres foscors, ens està ajudant a descobrir el nostre pecat, les nostres traïcions i infidelitats. No sempre hem estat lleials seguidors de Jesucrist. Però aquestes crides, també ens van fent veure la necessitat de tornar amb els germans a la llar del Pare. Mereix la pena viure d'altra manera; i avui podem fer-ho realitat a partir del sagrament del perdó. És el moment d'experimentar l'abraçada afectuosa de Déu, que ens perdona i amb el qual sempre podem començar una nova vida. Amb el goig propi de qui se senten en la presència de Déu, cantem:


Germanes i germans: Que la misericòrdia de Déu el nostre Pare, comunicada i distribuïda en Crist Jesús, estigui amb tots vosaltres.
Preguem:
Déu-Pare de bondat: et donem gràcies per estar reunits en la teva presència. Acudim a Tu confiant en la teva bondat sense límits. Vessa, una vegada més, el teu Esperit sobre nosaltres perquè, escoltant la teva Paraula, alimentis la nostra esperança i ens disposis a rebre amb alegria la teva abraçada de perdó, que també ens reconcilia amb els germans. T'ho demanem per Jesucrist el nostre Senyor. Amén.

introducció a la primera lectura
Déu no pretén que sortim del nostre pecat a força de por o desesperació. Per contra, com més enfonsats estem en el nostre pecat més ens recorda que seguim sent els seus fills, doncs Ell sempre manté la fidelitat com Pare.


Lectura de la carta del Apóstol San Pablo a los cristianos de Roma: (Rm 8,14-17)
(Silenci)
Introducció a la segona lectura
Déu ens segueix parlant; ara, des de l'Evangeli. Si obrim amb humilitat els ulls de la fe, podrem reconèixer en l'escena de les negacions de Pedro una mica de la nostra pròpia història personal. Plorar amargament, no és senyal de desesperació, sinó de penediment. És creure, de debò, que la misericòrdia del Senyor sempre és major que el nostre pecat.
De sant Lluc 22,54-62
Reflexió

Al llarg de la Quaresma, se'ns ha convidat de diverses maneres a viure l'experiència de la conversió des de la clau de l’Anunci explícit de Jesucrist". Des d'aquesta perspectiva, l'experiència de Pere pot ser profundament suggeridor per a tots nosaltres. Igual que ell, també nosaltres hem fet un camí d'amistat i de fe amb Jesús. De diverses maneres, li hem dit que conti amb nosaltres, que volem ser els seus deixebles, els seus testimonis enmig de la gent, que estarem amb Ell fins el final. Potser, fins i tot, alguna vegada li hem dit el mateix que Pere: "encara que tots fallin, jo no". No obstant això, al llarg d'aquesta Quaresma estem tenint l'oportunitat de revisar la nostra vida i descobrir el nostre pecat, com Pere. Aquest és el moment de fer síntesi. Solem definir la fe cristiana com:
-"l'adhesió a la persona de Jesucrist i al seu projecte",
-que duu amb si la pertinença conscient i activa a la Comunitat cristiana,
-l'oració personal i la celebració de la fe amb la Comunitat,
-i el compromís de testimoniar amb il·lusió a Jesucrist enmig del món, de paraula i d'obra. Viure com fills de Déu.

En síntesi, aquest és el Sí amb el qual un dia ens vam comprometre. Viure l'experiència del pecat és, precisament, ignorar, negar o trair a Jesucrist i el seu projecte.


Las maneras poden ser múltiples. No saltres aquesta quaresma ho hem expressat amb les màscares que portem.:
màscara de la covardia, de la indiferència, de l’egoisme, del treure’ns responsabilitat ("algú ho farà"), de la venjança per solucionar els problemes, de l’envoltori (bonics per fora i res per dintre), del "jo sóc bona persona", la màscara de les desigualtats
la màscara de voler fer cabanes en el nsotre benestar, tancar-nos-hi, no deixar espai per ningú més i tancar-nos en els nostres murs (potser per no veure el que hi ha a fora?),
la màscara de la hipocresia, de la falsedat, del pessimisme, del fer soroll per no sentir el silenci,
la màscara de l’oblit d’allò que hemestat nosaltres o els nostres pares, de l’immigració,
la màscara del que no escoltar-nos, de la incomprensió, del no acceptar l’altre perquè és diferent,
la màscara de caure en les temptacions que se’ns presenten tot accpetant el poder que avasalla, la influència que corromp, les ganes de tenir que ens corca......

-Com Pere, segueixo a Jesús però "a distància", sense complicacions...
-Com Pere, "em barrejo" -com si res passés- entre qui menyspreen o condemnen al pobre i al just, i no denuncio la injustícia.
-Com Pere, visc una fe vergonyant que, de vegades, em duu a negar-la amb els fets, encara que no la negui amb la paraula.
-Com Pere, també he negat a Jesús.

Intentem descobrir i concretar quines són les nostres pròpies màscares:
(silenci)
Denunciem: (fer la llista i treballar-la)
Denunciem el racisme, el fet que unes persones menysprein unesaltres perquè no són de la mateixa ètnia o cultura, llengua o costums.
Denunciem la guerra i la violència, tinguin la forma que tinguin: tant la violència de les armes com la que té estada en el cor de l’home.
Denunciem la hipocresia, ja que exigeix unes formes externes de conducta més que no pas unes actituds del cor, tot exigint als altres que el hom no està disposat a fer.
Denunciem l’explotació del tercer món i del primer i del quart, que fa que uns podem viure en l’abuindància mentre d’altres no tenen l’indispensable per a viure.
Denunciem les actituds que m'impedeixen viure com autèntic seguidor de Jesucrist, en la meva relació amb Déu i amb els altres;
Denunciem els ambients en els quals visc amb una fe vergonyant;
Denunciem les conseqüències personals i socials del meu pecat; les conseqüències dels meus pecats d'omissió. Quan Judes es va adonar del que havia fet amb Jesús, es va desesperar, pensant que el seu pecat no tenia perdó.

Pregàries(llegides des del lloc per diversa gent)
Quan Pere va veure que Jesús el mirava, després d'haver-lo negat tres vegades, va plorar amargament... i es va arriscar a creure que el perdó de Jesucrist seria molt més gran que el seu pecat de negació. Avui el Senyor ens convida a actualitzar aquesta experiència. Si hem pres consciència del nostre pecat, no tinguem por a plorar en el nostre interior; però fem-ho amb esperança. El Senyor Ressuscitat ens espera amb els braços oberts per a donar-nos el seu perdó. Preguem.

-Pare nostre que ets al cel i al món, que has entrat a casa nostra, a la dels nostres veïns i a casa també dels estrangers. Et demanem que sapiguem obrir la porta de la tolerància.
-Pare nostre que has passat el llindar de les cases del pobres i dels rics. Et demanem que sapiguem obrir la porta de la solidaritat.
-Pare nostre que ets a les esglésies, a les barraques i en el cor de les persones. Et demanem que sapiguem obrir la porta de la fe.
-Pare nostre que has donat Jesús, porta per on han de pasar els qui vulguin seguir-te. Et demanem que sapiguem obrir la porta de la vocació al servei i al compromís.
-Pare nostre , que el teu Fill Jesús es quedi amb nosaltres, que sentim la seva veu i que puguem construir entre tots el seu regne. Et demanem que sapiguem obrir la porta de l’Evangeli.

Monició a la petició de perdó
Conscients del nostre pecat personal i comunitari, comencem demanant perdó als germans aquí presents i als absents i a Déu. Ell ens perdona sempre.
-Tu que vas vèncer les temptacions que se’t van presentar al llarg de la teva vida: temptacions de fer servir el poder, la influència, el do de comunicació, ....STP
-Tu que no et vas quedar a la muntanya, al contrari, amb valentia i coratge vas continuar el camí cap a Jerusalem on sabies que et matarien si continuaves aquest camí. STP
-Tu que ens demanes que no siguem estèrils i que donem fruit i fruit abundant. STP
-Tu que vas ensenyar la paràbola del Fill Pròdig, del pare misericordiós. STP
-Tu que vas acollir a la dona pecadora i vas perdonar a Pere arrepentit STP

Pare nostre
Monició al gest de demanar perdó.
Jesús va al desert a fer opcions per la seva vida
De la muntanya del Tabor han de baixar cap avall a continuar le camí
El fill pròdig reflexiona i córre cap al seu Pare que l’espera
la dóna adúltera sent com Jesús li diu: vés......

Ha arribat el moment que nosaltres també fem camí. Que fem un gest de treure’ns les màscares, totes les màscares d’aquest món.
Aixequem-nos i posem-nos en camí, serà la manera d’expressar que reconeixem les nostres màscares i necessitem del perdó de Déu, però també, serà la manera d’expressar que volem fer camí per anar treient-nos les nostres màscares
Perquè aquests moments no siguin de simples observadors, perquè aquests moments siguin de compromis en voler donar fruit i fruit abundant com la figuera, aixequem-nos i anem a treure una de les màscares i fent-la a trossos la deixarem sobre l’altar.
(ens adrecem al mural i anem arrencant cada un una màscara i a trossos la posem sobre l’altar)
Rebem el perdó de Déu (absolució)
Absolució (disposem-nos a rebre el perdó i la gràcia de Déu)
Senyor, tu que coneixes la pregària vertadera
perdona els pecats als qui se'ls reconeixen.
En la teva bondat, dona'ns el perdó i la pau.
Que Déu, pare misericordiós,
que per la mort i la resurrecció del seu Fill
ha reconciliat el món amb Ell mateix
i ha enviat l'Esperit Sant per a perdonar els pecats,
us concedeixi el perdó i la pau
pel ministeri de l'Església
I quedeu absolts dels vostres pecats en el nom del.......

cant d’acció de gràcies

text: (potser entre dos?)
M’han dit d’una ciutat on els habitants no havien descobert la baralla
......però no es comunicaven.
M’han dit d’un poble amagat per muntanyes i arbres,
on el silenci de la nit esdevenia projecte d’atacs entre els veïns per a l’endemà.
M’han dit d’una família riallera i aparentment simpàtica.
....però l’avinentesa(buscar una altre paraula) era un desig oblidat.
M’han dit d’un grup que parlava i discutia
...però cadascú volia imposar la seva.

Amb tot, he descobert un company que, amb el seu tracte amb els altres, no aixafa mai ningú.
He sabut entreveure el gest silenciós d’aquell que, sense imposar-se, donava la mà.
He vist algú mossegar-se la llengua, per por de ferir-ne un altre.
He copsat el retret amical d’una persona que em vol bé.

Però em falta saber dur a la pràctica aquesta lliçó que els altres ben segur també esperen de mi.
Em falta saber desplegar els braços sense trencar el respecte al veí.
Em falta dir la paraula adient sense el desig de ferir o ofendre.
Em falta donar la cara i dir les coses pel seu nom perquè estimem i volem el bé.
Em falta molt perquè el respecte no sigui una paraula més en el meu vocabulari, sinó una actitud assumida.


benedicció final
El Pare ens beneeixi, doncs ens va cridar a ser els seus fills adoptius
El Fill ens acompanyi, doncs ens va rebre com germans.
L'Esperit Sant ens guiï, doncs va ser vessat en els nostres cors.
La benedicció de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant descendeixi sobre nosaltres i ens acompanyi sempre.

El Senyor ha perdonat els nostres pecats. Anem-nos-en en pau.