Celebració reconciliació

Nadal 99

Símbol: Got ple Un got ple, símbol que omplim de coses nostres;

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Celebració. Reconciliació Nadal missa 12 4rt diumenge d'Advent

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Introducció

Durant l'Advent ens hem anat preparant per rebre el Senyor, naixement del qual estem a punt de tornar a celebrar. Els profetes ens han explicat quines són les actituds necessàries per rebre el senyor. Joan Baptista ens ha vingut a recordar la necessitat de conversió i ens aplana el camí pel que ha d'arribar el Salvador. Que aquesta celebració de reconciliació augmenti en nosaltres la fe i el desig de rebre a Crist, i ens prepari una mica més perquè pugui néixer a casa nostra, i sobretot, en el nostre cor.

Escoltem la narració del què predicava Joan Baptista i com s'havien de preparar per rebre el Messies. Text Lc 3,1-16 Predicació de Joan Baptista cant:

Venim aquí per demanar perdó, per reconèixer-nos pecadors. Venim per reconèixer que necesitem sempre l'amor de Déu, la seva misericòrdia, la seva fidelitat, la seva atenció, que no ens deixi mai.... Venim aquí com a comunitat de germans a trobar-nos junts amb Déu, amb tot el seu amor de Pare que ens podem imaginar. Venim a buscar l'amistat de Déu, a buscar el seu amor. Déu és aquell que no abaixa mai els braços, sempre oberts tot esperant que el seu poble torni a la llibertat i deixi tot allò que l'esclavitza..... Disposem el nostre cor a la crida de Déu, a rebre el seu missatge de misericòrdia i d'alegria En el nom del pare, del Fill i de l'E.S.

Preguem: Pare, som aquí, pecadors que heu estimat, fills retornats a casa. Volem seguir Jesús volem seguir els seus camins, per Jesús que és el nostre Senyor, ell que viu i Regne pels segles dels segles. Amén. (seure)

Símbol: Got ple Un got ple, símbol que omplim de coses nostres; amb quantes coses omplim la nostra vida, competim, ens estressem, tenim un piló de coses, amunteguem,ens culturitzem (aprendre, llegim, estudiem,ens relacionem...), Hem estat molt receptius, hem tingut moltes bones amistats, ........Ho tenim tot..... Tenim el got ple de coses i situacions que ens fan sentir rics i plens, vivim amb aquest got ple satisfets que ja ho tenim tot. Maria, M.de D., plena de gràcia, plena de Déu Però també nosaltres omplim d'insolidaritats, egoismes, interessos.

PLE=ple de Déu, ple de camins de Déu, camins d'amor i de compartir, camins d'esperança,incertesa i fe. jo, jo,jo.....i dels altres?

Mirem i revisem actituds molt nostres, com actuava Jesús, quines opcions prenia, què deia, quines Bones Notícies de vida comunicava No condemna (adúltera) Jo 8,1-11 cant: 203 Dóna una altra oportunitat (Zaqueu) Lc 19,1-10 cant: 203 Compartir solidàriament (bens, altra: amistat,alegria, ..., fe i esperança (Mc 12,41-44 almoina viuda pobre) cant: 203 Superar distàncies (Samaritana) Jo 4, 1-42 cant:

En què consisteix la B.N. de Jesús? Per què per mi Jesús avui és una B.N.? Quines altres notícies (quines coses tinc el got ple) fan que no pugui rebre la B.N.? Plens de soroll Plens de temps( no tenim temps) Plens de satisfacció Plens de creure que tot ho fem bé I si el tenim ple no podem omplir-lo de res més, ens creuríem que ja ho tenim tot, ens creuríem que ja no en necessitem més de riqueses......

Hem de deixar espai per omplir d'altres coses. Maria, M.de D., plena de gràcia, plena de Déu Per què estava plena de Déu? perquè estava buida d'ella mateixa.. (Buidem el got) Per omplir hem de buidar, hem d'estar disposats a escoltar, atents als obstacles (sobretot el tancar-nos en nosaltres mateixos -ja ho tenim tot, -no ens manca res- no voler saber res dels altres, el voler trobar a Déu per camins que no passen per l'home, Got buit perquè Déu el pugui omplir, ja que Déu no busca les grans riqueses sinó el nostre buit, que siguem receptius, que no ens creiem que ja ho tenim tot. Déu es fixa en els que buiden (=petits, no tenen res, no poden res, els que estan buits d'ells mateixos, buits d'ambicions, d'egoismes). Tenir el got ple? O tenir el got sempre buit?

Omplim el got quan creiem que el veiem buit, quan en tenim necessitat, només els pobres i necessitats necessiten bones notícies. Per això és tan difícil escoltar la B.N. de Jesús als rics i satisfets d'aquest món. Ens és defícil perquè per no és Bona Notícia l'haver de canviar la vida acomodada que portem. Fem el sord a aquesta crida. Els que experimenten dins el seu cor la pobresa i necessitat de les seves vides, els que no tenen el suficient per viure o viuen amb "problemes", els que necessiten amistat, comprensió, calor humà....viuen expectants, oberts, esperant algú que vagi a casa seva a dir-los Bones Notícies que canviï la seva vida. De quines maneres Déu m'ha d'omplir el got,

Fem comparança del got amb la Biblia. Got ple: bíblia grossa, amb dibuixos, amb coses daurades, maco a l'estanteria, ...però que mai l'agafem (exemple de Presentació curs Bílbia en una parròquia: després de presentar el curs llavors vol vendre una Bíblia que val 30.000...una senyora surt i diu: no se'n adona que els que ens diu ara (que el llibre té dibuixos, fotografies, lletres daurades....) no té res a veure amb el que ens deia al començament? ¿Se'n adona que no ens parla de la P. De D.? Se'n adona que només ens parla de coses supèrflues?)

got buit: uns evangelis, la biblia...mig arrugada que agafem per llegir-la i en fem vida. (No és en va que nosaltres fem la catequesi precisament així: llegint la biblia. Molts no ho entenen, voldrien que aprenguessim de memòria, però no volen llegir, no en volen fer vida...)

En què consisteix la B.N. de Jesús? Per què per mi Jesús avui és una B.N.? Quines altres notícies (quines coses tinc el got ple) fan que no pugui rebre la B.N.? Parlar amb l'altre, és primer escoltar ("Viure enfora", pàg. 109) L'home té necessitat d'enraonar, d'explicar-se, de fer-se plànyer, de fer-se encoratjar, de fer-se portar. Escolta l'altre, escolta encara, incansablement apassionadament. Alguns moren de no haver trobat mai ningú que els hagi fet l'homenatge i l'amor de recollir-se tot sencer per escoltar-los. Si vols ésser agradable a les persones que trobes, parla'ls del que els interessa i no del que t'interessa. Parlar amb un altre és de primer escoltar, i pocs homes saben escoltar perquè pocs homes estan buits d'ells mateixos i el seu jo fa soroll. "Si, sí, senyor; miri, és com jo... "Mentre l'altre parlava, no pensava més que en ell mateix. No onterrrompis l'altre per parlar de tu. Deixa´l parlar d'ell fins al final. Si estàs temptat de parlar de tu, no és perquè penses en tu? I si penses en tu, ja no ets tot per a l'altre. Tu estàs inquiet, preocupat per nombrosos neguits, i algú es presenta que desitja parlar-te. Pren suaument els teus enuigs, el teu mal humor, el teu enervament, la teva intimitat i dóna-ho tot al Senyor. Torna a començar tantes vegades com calgui i aviat seràs lliure per escoltar, rebre, combregar. Vés sempre al davant de l'altre. Per entrar a casa teva, hi ha alguns esglaons, dóna-li doncs la mà. Per alçar aquest paquet, cal fer un esforç, dóna-li doncs la mà. Per gosar descobrir aquesta ferida, no s'ha de tremolar, dóna-li doncs la mà. Donar la mà és somriure, agafar pel braç; és a dir: "I el vostre menut, com està? I aquell assumpte de l'altre dia, com s'ha resolt? i llavors... després, què va passar, amic meu?... i en cada una d'aquestes frases, aboca-t'hi sencer, aboca-hi l'amor del Senyor que eternament invita. Si has de respondre, no rumiïs què diràs mentre l'altre parla, perquè primer necessita atenció, només després paraules. Tot seguit confia't a l'Esperit Sant, allò que pertoca no és pas en primer lloc fruit d'un raonament, sinó fruit de la gràcia. Només hi ha veritable diàleg si fas en tu un profund silenci, un silenci religiós per acollir l'altre, perquè és en l'altre i per l'altre que Déu ve a tu, i solament la fe pot disposar-te al diàleg. Cant: Pietat oh Déu (552) Pregàries de perdó Gràcies Senyor, que veniu a oferir la felicitat a tots, però sobretot als més desgraciats, als més pobres, als qui en sinceritat reconeixen que són pecadors. Perdó, Senyor, perquè a la vida només veiem el diner. Perdó, Senyor, perquè ens agrada tant passar-nos-ho bé a costa dels altres. Perdó, Senyor, perquè ho sabem tot, ho coneixem tot, però no ho compartim pas amb els altres. Perdó, Senyor, perquè de vegades ens desinflem i ens creiem que ningú no ens pot ajudar. Perdó, Senyor, perquè ens desesperem quan ensopeguem sempre amb la mateixa pedra. Cant: Pietat oh Déu Gràcies, Senyor, perquè ens heu fet saber que la felicitat no és fruit de la violència ni de la força sinó del do delicat, de la bondat de cor i de l'entrega als altres. Perdó, Senyor, perquè hem estat temptats de respondre amb violència a la violència que ens envolta. Perdó, Senyor, perquè ens costa tant escoltar els qui no pensen com nosaltres i estimar els qui van pels altres camins. Perdó, Senyor, perquè hem cregut que eren uns covards els qui als vostres ulls són bons i pacients. Perdó, Senyor, perquè els nostres cors són durs fins a la incomprensió i l'agressivitat. Cant:

Gràcies, Senyor, perquè ens heu estimat i us heu compadit de nosaltres. Perdó, Senyor, per les nostres rancúnies i perquè som tan severs amb els altres. Perdó, Senyor, perquè no sabem perdonar. Perdó, Senyor, perquè deixem de creure en els qui s'han equivocat una vegada o han pecat. Perdó, Senyor, perquè quan ens enfadem amb algú, ens costa tant donar el primer pas i fer les paus. Perdó, Senyor, perquè som pecadors i ens costa tant reconèixer-ho. Cant: Pietat oh Déu

Gràcies, Senyor, perquè us heu fet un de nosaltres, heu sabut mirar d'una manera diferent els pecadors i tots els homes. Perdó, Senyor, perquè ens hem deixat portar pels nostres instints primaris. Perdó, Senyor, perquè no hem cregut en els altres. Perdó, Senyor, perquè el nostre egoisme ha enfosquit la nostra mirada. Perdó, Senyor, perquè ens costa tant mirar amb ulls diferents als altres (silenci drets)

Perdó: Germà Adrià

- Et demanem perdó, Senyor, perquè no sabem estimar de debò el marginat

- Et demanem perdó, Senyor, perquè encara ens sentim lluny de molts d'ells. - Et demanem perdó, Senyor, perquè de vegades ens allunyem d'ells perquè sabem que ens molestaran.

- Et demanem perdó, Senyor, perquè a més d'un l'hem anomenat en converses nostres inaguantable, intolerable o repugnant.

- Et demanem perdó, Senyor, perquè més d'una vegada hem evitat la seva presència perquè sabíem que no pararia de pidolar.

- Et demanem perdó, Senyor, perquè molts cops no som aprop d'un marginat en silenci tot el temps que ens necessita.

- Et demanem perdó, Senyor, perquè alguna vegada no hem visitat algú que no "m'agradava" per la seva manera de ser. - Et demanem perdó, Senyor, perquè tenim pressa i només el saludem de lluny

- Et demanem perdó, Senyor, perquè ens hem estimat més quedar bé, abans de quedar malament per ells. CANT: 506

Parenostre Gest: col.lectiu: el fet de venir personal: mirar ulleres diferents canviar de lloc donar mà a qui mai l'hàgim donat Amb la gent que ens trobem mirem de veure'ls diferents (amb la consciència que per canviar alguna cosa personal cal un esforç) Donar-nos la pau, gest de reconciliació dels uns amb els altres CANT: 74

Reconciliació Demanem que Déu ens alliberi dels nostres pecats. Que ens alliberi de la por i la tristesa dels dubtes i les cegueses de l'opressió i la injustícia dels lligams i egoisme de la comoditat i la rutina del cansament i desencant de la indiferència i duresa de cor. Alliberan's, Senyor, de les nostres càrregues, trenca tots els nostres lligams i fes-nos viure en l'amor i llibertat d'Esperit.

Disposem-nos a rebre el perdó de Déu absolució En nom de Jesús, que diu: "a aquells a qui perdonareu els pecats els queden personats" en nom del seu evangeli, que anuncia que els cecs hi veuen, els coixos caminen...i fa aixecar el pecador perquè és portador de perdó, en nom de l'Església, que de part de Déu predica aquest perdó i misericòrdia, Déu us faci aixecar del pecat, us doni el seu perdó i misericòrdia i us absolgui de tota mena de pecat. En el nom del pare, del Fill i de l'Esperit Sant CANT: 78

 

 

 

 

Celeb. Reconciliació Nadal missa 12 4rt diumenge d'Advent

Disposem-nos el que anem a fer avui. Tanquem els ulls. La nostra trobada dominical tindrà un caire penitencial, de reconciliació. Aquesta primera partr ens reconciliarem amb Déu i els germans (ja Joan Baptista demanava aquest gest als qui es volien fer batejar=convertir la seva vida). L'Advent ens convida a mirar cap al futur. És com un nen petit que la mare el convida a caminar. I tota la vida. És també com el metge que convida a fer recuperació. Podem estar ferits per la vida, passar dificultats... però ens convida a no desesperar, no perdre l'esperança, anima, consola, dóna força i ens convida a aixecar-nos i començar de nou a no parar de caminar, no quedar-nosd amb els braços creuats. Cant obrim els ulls, estiguem atents, desperts.

Introducció lectura Samuel A través del profeta Natán, el rei David rep benediccions generoses i promeses admirables per part de Déu pel seu servent David.Aquest rei, valent, generós i agraciat. Ha guanyat moltes batalles i ha aconseguit la pau del seu poble.El seu nom és temut i admirat. Què més pot voler una persona? David, que és agraciat vol ser agraït. Creu el moment d'oferir a Déu alguna cosa molt gran, important.Serà una manera d'estar-li agraït i pagar-li els favors que li ha fet.I per això pensa construir una Casa de Déu, un temple magnífic.No està bé que el rei visqui en un palau i Déu en una tenda, es diu. I així, també, assegurarà la presència de Déu enmig del seu poble. El rei David vol construir una Casa per a Déu, el mou un sentiment religiós, que és universal, construir grans temples a Déu.

Narració lectura Evangeli

Mil anys després d'aquest anunci de Déu al rei David a través del profeta Natán, un anunci de gràcia i benediccions...es realitza en l'evangeli l'anunci de Déu a la jove Maria per mitjà de l'àngel, un anunci de gràcia i benediccions per a tots els homes. Una dona jove, religiosa amb el temor de Déu. Des de llavors Déu es queda entre nosaltres, construint Regne d'amor i de pau. Narració lectura

Resposta de Déu= desconcertant. No vol recompenses materials. Ell és pura gratuïtat. Tampoc vol viure en cases de pedra. No es deixa instal.lar ni manipular. És el Déu de l'Exode i del futur. És el Déu de la profunditat i de la transcendencia: sempre més a dintre, sempre més amunt, sempre més endavant. És el Déu de la generositat i de la vida. Ell sempre regala vida i només viu en cases vives. Una casa per a Déu "Quan el rei David es va establir en un palau" va voler construir un temple per a Déu. És una bona idea, qui en pot dubtar? David era un home piadós i era un rei just. Doncs no era piadós ni just que ell visqués en un palau i Déu en una tenda. David era persona agraïda i d'alguna manera volia correspondre a les benediccions de Déu. Fins i tot el profeta Natán no li va posar cap pega: "Ves i fes tot el quees proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor". Però...però...per què David actua així? Quines eren les motivacions de David? Voleu dir que no li reportava cap benefici tenir el santuari de Déu a la seva ciutat? Per altra part, amb tot aquest afany dels temples hi ha com un assegurar-se la presència protectora de Déu, de fixat la seva residència, de regular els seus encontres. Es tractaria de fer a Déu quelcom assequible, concret, limitat, domesticat, quasi domesticat Per això, quan Natan s'ho pensa millor i quan Natan rep la Paraula de Déu, corre cap a David per posar les coses en el seu punt just: ¿Un temple per a Déu? Déu no vol palaus, no el posis en una casa, que Déu vol estar en totes les cases i en el cor de totes les coses. Déu és lliure i imprevisible, no és sedentari, és peregrí. Una altra cosa: David volia pagar d'alguna manera els favors que Déu li havia fet. Natan fa saber a David que Déu no vol que li paguem ni amb temples ni amb ofrenes ni amb sacrificis. El temple que Déu vol és el nostre cor. Déu és amor generós i gratuït. No acabem d'acceptar i viure la gratuïtat. No és qüestió de dir com David: mira quantes coses he preparat, quantes coses vull fer i t'ofereixo...sinó: aquí em teniu, senyor. El lloc escollit per Déu per aixecar el seu santuari no és material, és maria, una jove desconeguda de natzaret, un poble insignificant. No passa per les institucions religioses del moment, passa per Maria. Pensem-hi. Nosaltres, vinga a construir temples i, en canvi, és una altra temple que Déu vol construir: La descendència, la dinastia promesa en David...és una dinastia de temples vius. El temple per excel.lència és Maria. Nosaltres, fem temples d'homes, i Déu es fixa en una dona, en una dona desconeguda, humil, però amb temor de Déu. A més, en aquell temps (com en el temps d'ara) una dona era un ser que no comptava com a força de decisió i en l'esquema social de l'època. Nosaltres, vinga a construir catedrals,..i Déu vinga a plantar tendes. Nosaltres, vinga a posar campanes...i Déu només té un àngel per anunciar la salvació. Nosaltres, vinga a ornamentar els temples...i Déu vinga a preocupar-se de les persones. Nosaltres, vinga a omplir de tresors i art les nostres esglésies i les imatges..i Déu vinga a enriquir els pobres i ornamentar els humils. Nosaltres, vinga a enaltir Déu..i Déu vinga a empetitir-se. Déu no es deixa manipular pels interessos humans. Jesús no pot ser fill d'interessos de corones reials o dinasties davídiques que tornin a manipular Déu. Quins temples vol Déu? Com vol que tinguem la porta d'aquest temple? Tancada, mig oberta, oberta de bat a bat? Quin culte vol que fem Déu? Llargs rosaris, melodies, ofrenes i ritus...o el culte de l'amor i l'entrega, el servei als pobres, el rentar els peus...la defensa de l'oprimit, a l'estar prop dels que sofreixen. La nostra comunitat - com a seguidors de Jesús- ha d'oblidar-se de les ambicions de poder, de domini, de riquesa, d'acabar amb aquell que no pensa igual que nosaltres, de ser còmplice de l'opressió-exclusió. Déu mai apostarà a favor de la mort perquè és Senyor de la Vida, per això mai aprovarà projectes de poder. Maria, model per preparar-nos a rebre Jesús, el salvador.No és necessari aprendre's un catàleg de normes i exigències per saber rebre Jesús. Prenguem model: Model d'escolta fitxem-nos com escoltava fitxem-nos com guardava aquestes paraules No en parla amb les veïnes No en parla amb Josep S'envolta en un diví silenci Es un silenci ple de desig, d'espera,... Nosaltres estem plens de crits, ocupacions i preocupacions, no guardem la Paraula que escoltem en el nostre interior (hi penetra?) Model de fe Una fe feta de confiança plena. Maria es recolza en Déu. Viu de Déu i per a Déu. Té temor de Déu i no li té por Model d'entrega Posada en mans de Déu no per protegir-se sinó per entregar-se. Entrega total. Tota ella, no una part o un temps o un horari o després de les vacances Nomnés espera conèixer la voluntat de Déu

Perdó, Senyor, per la petitesa de la nostra fe: Pels nostres dubtes i desconfiances. Per les nostres pors i vergonyes. Pels nostres cansaments i comoditats. Per la nostra falta de compromís. Per la nostra manca de testimoni. Per la nostra rutina i desgana de trobar-nos davant Déu.

Perdó, Senyor, per la poca esperança que tenim: Pels nostres desànims i desencantaments. Per les nostres tristeses i depressions. Pels nostres pessimismes i fixacions. Pel nostre afany consumista. Per les nostres presses i impaciències. Per la poca atenció que posem al nostre voltant. Per no posar el cor en la teva Paraula.

Perdó, Senyor, per la tibiesa de la nostra caritat: Per la nostra insolidaritat amb els germans. Pel nostre consum exagerat. Per la nostra duresa de cor. Per les injusticies personals i estructurals. Per oblidar-nos dels pobres. Per les nostres violències i agressivitats. Pel nostre racisme i xenofobia. Per les nostres crítiques i judicis temeraris. Per la manca de pau que poseu arreu. Per la nostra insensibilitat davant el sofriment dels altres.

Perdó, Senyor, pels nostres mancaments: Per les nostres mentides i hipocresies. Per les nostres impureses. Pel nostre desig de tenir. Per les nostres petites corrupteles. Ara ens reconeixerem pecadors davant Déu i els nostres germans. expressem el nostre desig de conversió, de penediment i rebre la misericòrdia de Déu mentres cantem PIETAT OH DEU

absolució Demanem que ens alliberi dels nostres pecats. Que ens alliberi de la por i la tristesa dels dubtes i cegueses de l'opressió i la injustícia dels lligams i egoisme de la comoditat i la rutina del cansament i desencant de la indiferència i duresa de cor Allibera'ns, senyor, de les nostres càrregues, trenca totes els nostres lligams i fes-nos viure en l'amor i llibertat d'Esperit. Text pare Salvador Pregàries Salvador